cicle superior

Scrabble Escolar

2011-05-22T11:41:00.000-07:00

Els alumnes de Cicle Superior van fer un torneig previ al 2n campionat de Catalunya de Scrabble Escolar.

Revista

2010-12-17T08:06:00.000-08:00

Guanyador del premi "El Casalet"

2010-12-17T07:01:00.000-08:00

El guanyador de la postal per a felicitar les festes d'hivern de "EL CASALET" Ha estat l'alumne Angel Alexis López Rivera amb el següent dibuix:

Enhorabona Angel Alexis!!!!

Deures

2010-10-02T02:41:00.001-07:00

Nou calendari de deures de la classe de 5èA
El podeu trobar al següent link
http://ruyra5a.blogspot.com

El de 5èB el trobareu a:
http://ruyra5b.blogspot.com

El de 6è:
http://ruyra6.blogspot.com

Exemple del calendari de 5è A:

Simpson’s Play

2010-09-09T03:22:00.000-07:00

Simpson’s Play

TREBALLS LITERARIS

2010-06-17T04:11:00.001-07:00

L'Alexia Velasco i l'Àlex Ramos de 5è han obtingut un premi literari pels treballs que podeu llegir a continuació:

MOLTES FELICITATS!!

LA HISTÒRIA D’UNA MARE I ELS SEUS FILLS

Hi havia una vegada, en un poble de la Xina, una família molt pobre. La família tenia quatre fills que es deien: Omar de 13 anys i les tres bessones que es deien Anna, Sílvia i Karen. El pare treballava cultivant arròs i la mare no podia treballar perquè havia de tenir cura de les nenes i això feia que tinguessin problemes econòmics per alimentar a tots els fills.

Aquella matinada el pare els va abandonat. El primer en llevar-se va ser l’Omar i va cridar al pare, però el pare no contestava. Així que l’Omar va anar a l’habitació del costat i només hi era la mare. El nen es va preguntar:

- On és el pare?

La mare el començar a buscar per tota la casa i res de res, ni rastre del pare,no el trobava,i va ser aleshores quan es van adonar que els havia abandonat.

La mare no sabia què fer.

Quan l’oncle es va assabentar de la desgracià els va ajudar econòmicament. Les tres bessones patien molt, per una banda perquè el seu pare les havia abandonat i per l’altre perquè a l’escola havien d’anar amb la roba vella i trencada, perquè eren pobres. Els companys de l’escola, que tenien mes diners, es burlaven d’elles i deien :- No teniu diners i el teu pare us ha abandonat.

Al cap de cinc anys l’Omar va complir 18 anys ,les tres bessones tenien 13 anys i la mare tenia 33 anys.

La mare va conèixer un home que no es fixava en la bellesa física sinó en la bellesa interior. Aquest home era alt com un Sant Pau i tenia els ulls de color blau. En canvi la mare era de pell bruna i tenia els ulls verds com les fulles. L’Omar es va casar amb una dona que tenia 30 anys i ell en tenia 33 anys i va ser així com es van conèixer i van tenir tres fills que es deien Sílvia, Karen i Anna.

Va ser així també com van ser feliços i van menjar perdius.

Exposició OUKA LEELE. INÈDITA al Tecla Sala

2010-03-01T12:35:00.000-08:00

Sortida a l'Auditori de Cornellà

2010-02-23T10:23:00.000-08:00

EL CANVI CLIMÀTIC

2009-11-20T09:57:00.001-08:00

POEMA DE TARDOR

2009-10-13T11:05:00.000-07:00

Ball de tardor

Avui, he vist un ball

que mou a la tardor,

ballaven mil dansaires

tots de semblant color

Uns baixen molt de pressa,

altres, a poc a poc,

uns semblen neguitosos,

els altres sense por.

És un ball que comença

amb un sol ballador,

ell marcarà el camí,

després aniran tots.

La dansa serà lliure,

el temps indefinit

i, amb l’últim compàs,

jeuran, plegats, all llit.

Educació visual i plàstica

2009-09-29T11:12:00.000-07:00

Aquesta és la tècnica que estem utilitzant a 5è i us presentem els nostres treballs.

LARA'S PRESENTATION

2009-09-07T00:42:00.000-07:00

Presentació de la classe de 5è A

2009-05-25T12:01:00.000-07:00

Pregó de carnestoltes.

2009-03-04T04:56:00.000-08:00

Els alumnes de 6è han preparat aquest video per anunciar-nos les consignes.

Contes solidaris i Sortida al Delta del Llobregat

2009-03-02T00:18:00.000-08:00

Christmas Play

2009-03-01T23:51:00.000-08:00

Els alumnes de Cicle Superior amb la col.laboració d'alguns alumnes de 4rt van fer aquest video.

SORTIDA AL DELTA DEL LLOBREGAT

2008-12-17T09:51:00.000-08:00

Els alumnes de Cicle Superior van realitzar un recorregut pels diferents ecosistemes característics del delta: maresma, estanys, bosc de ribera, pineda i sorrals per observar la fauna i la flora deltaica.

Maresma

Bosc de pineda

Sorrals

Ribera

Estany

Rugbi

2008-06-17T01:32:00.000-07:00

SORTIDA AL CAMP DE RUGBI DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (14 DE MAIG DE 2008)

El Cicle Superior aquest dia vam trepitjar l’herba del camp de rugbi. Aquesta sortida la fèiem per l’àrea d’Educació Física per portar a la pràctica les sessions que ja havíem fet a l’escola, però en aquest cas al millor lloc possible. En el propi camp!

A part es una manera de conèixer la nostra ciutat i les possibilitats que tenim per fer diferents esports.

Va ser un dia de convivència dels dos cursos, ja que vam dividir barrejant les dues classes.

Primer ens dividirem en tres grups, així vam practicar dins d’un circuit les diferents modalitats del rugbi, que són: la passada enrere, saber caure, els placatges, la melé, la touche i la plantada.

Finalment ens vam dividir en quatre equips i vam fer partits per a poder jugar tots contra tots.

Al rugbi els partits tenen tres temps, en el primer i el segon es juga un equip contra l’altre, sols canvien de camp igual que al futbol, però al tercer temps després de les dutxes l’equip local convida a un aperitiu a l’equip visitant per a deixar els mals rotllos al camp. És un esport de cavallers, malgrat que el contacte és molt fort.

Presentació del grup de 6è

2008-05-06T03:43:00.000-07:00

Som els alumnes de sisè de l'escola Joaquim Ruyra. El nostre grup està compost per vint-i-set alumnes, vuit nens i dinou nenes. La nostra procedència és molt diversa, la majoria som de l'Equador, però està representat gairebé tot el món. Hem treballat amb el conte amb molta il·lusió i esperem que us agradi.

Presentació del grup de 5è

2008-05-06T03:41:00.000-07:00

Presentació del grup de 5è

Hola,

Som el grup de cinquè de l’escola pública Joaquim Ruyra de l’Hospitalet.

A classe som 26 alumnes, 13 nenes i 13 nens, les procedències són molt diverses, des d’Espanya fins a Armènia passant per Bolivia, Equador i moltes més, tota aquesta multiculturalitat no ens suposa cap problema si no que ens enriquim d’ella.

Ens agrada jugar al pati, a la gran majoria ens agrada el futbol, la resta juguem al “pilla – pilla” i altres jocs amb la pilota.

Com a tots, no ens agraden els deures, però si que ens agrada venir al col·legi perquè així veiem els nostres amics.

La classe de 5è.

La Roda de Contes 2008. 6è.

2008-04-29T02:54:00.000-07:00

-Les aventures de la família Tipex-

En un país del món on tenia nas tothom. Hi vivia una família poderosa, que es dedicava a l’energia nuclear.

La central nuclear.

El pare, el senyor Alexander Tipex Tipan, era un home de mitjana edat, alt, ros, molt prim semblava escanyolit. Portava un gran bigoti i li agradava jugar a retorçar-se’l mentre pensava com podia aconseguir més diners. A la seva família la tenia una mica abandonada perque sempre estava de viatge.

El senyor Alexander Tipex Tipan.

La seva esposa era una dona elegant, presumida, sempre anava molt ben conjuntada amb el teixits més originals i de bona qualitat. Era esvelta, esportiva i una mica antipàtica amb els seus criats. S’avorria molt perquè el seu marit sempre estava fora de casa i ella havia de quedar-se amb la seva filla, que encara no tenia edat per deixar-la sola.

La filla del senyor i la senyora Tipex que es deia Blanca -per fer joc amb el seu cognom- tenia onze anys. La Blanca no s’avorria mai perquè li agradava molt llegir i els jocs paraules. Quan començava alguna conversa sempre el feia dient un dels seus embarbussaments preferits, com ara:

-Teta tonta amb tanta tinta, tota t’untes. Paula para la taula, para-la bé, que el pare ja ve; que la pari en Pere, que a mi no em va bé.

La nena, com no tenia germans, sempre buscava la companya del personal del servei sobretot de la cuinera.

La mare i la filla.

Un bon dia d’estiu quan estaven tots a casa i es trobaven de molt bon humor. La Blanca li va demanar al seu pare de visitar la Central Nuclear tots junts. El senyor Tipex es va posar content de veure que la seva filla estava interessada en el seu treball. De seguida es van preparar i es van dirigir cap a la Central.

La famíla ben feliç a casa seva.

Tota la família anava per les instal·lacions de la central. El pare, satisfet, explicava cada part del seu imperi. De sobte va sonar el mòbil del pare: era una trucada important i urgent d’una de les seves centrals ubicades a l’altre extrem del món!! Això obligava al senyor Tipex a anar-se’n immediatament cap el lloc on succeia el problema.

La trucada urgent desde l’altra banda del món.

Aleshores la Blanca, que fins aquest moment estava feliç, és va enfadar molt; es va dirigir cap a un recinte on posava: ”Zona molt perillosa” .

Mentre es dirigia enfurismada anava recitant un dels seus embarbussaments: Molt mal fa la mel a l’humil mul que mol.

La blanca està ben enfurismada.

SEGONA PART IES Eduard Fontserè

Les aventures de la família Tipex (Final)

El senyor Tipex busca la Blanca i li diu:
-Filla, són coses de la feina, haig d’anar, em necessiten.

La Blanca continuava amb els seus embarbussaments.
-A mi sí que re mi fa sol o si no em fa , deia mentre ignorava son pare.

La senyora Tipex també estava molt enfadada perquè el seu marit les tornava a deixar soles.

-Alexander- li diu- t’importen més els negocis que la teva família, mai estàs amb nosaltres i t’estimem molt.

El senyor Tipex va mirar la seva dona i la seva filla i va prendre una decisió, enviaria algú de la seva confiança i el es quedaria amb la seva família per sempre més. La Blanca, va mirar son pare i va dir:

-Apoteòsic! aquest mot exòtic em torna neuròtic, cianòtic, elefantàtic, penibètic, tític i adhuc apoplètic i arterioscleròtic .

I abraçava i petonejava son pare.

Des d'aquell moment van viure feliços per sempre més

Link on està el conte

Roda de contes 2008 5è

2008-04-29T02:36:00.000-07:00

- El jugador de bàsquet zombie. -

Hi havia una vegada, un bon dia, quan els extraterrestres parlaven el nostre idioma, al Polisportiu Nord de l’Hospitalet, l’equip anomenat L’Hospitalet Lakers jugava contra el seu etern contrincant.

Mentre estaven jugant, el seu millor jugador, Michael E. Jordan, es va lesionar el peu dret trencant-se’l per dos costats i finalment van perdre.
A l’altra part del món, un amic científic del Jordan, estava treballant en un experiment súper secret per ressuscitar un mort; aquest era un antic jugador de bàsquet que va morir en un accident de limusina.
El científic trucà a Michael per què acudís al seu laboratori súper secret (que no anem a dir on està) per ajudar a desenterrar el cadàver del difunt ex-jugador i extreure d’ell tota la seva saviesa, experiència i totes eixes coses que s’extreuen als morts per a aprofitar-los.
Aquell mateix dia, després que Jordan creués mig món per arribar al poblet on estava enterrat el jugador, arribaren al cementiri.

Una vegada ja en el cementiri, la nit era fosca i freda, va aparèixer una misteriosa silueta que des d’una distància prudencial s’adreçà als dos i els va dir:
- Eh! Vosaltres! Què esteu fent? – va cridar ben fort.
- Desenterrant un cadàver – va murmurar entre dents el científic.
La silueta es quedà quieta durant una estona i els nostres amics també. Després d’un llarg silenci, l’ombra s’apropà a ells i els va dir:
- Us puc ajudar en alguna cosa? A qui aneu a desenterrar? Sabeu que això és il·legal, no? – Va dir la misteriosa ombra.
Els dos amics es van sorprendre per la pregunta de l’encarregat, ja que pensaven que avisaria a la policia i no ho va fer.
- Anem a desenterrar a un ex-jugador de bàsquet molt famós, vostè podria indicar-nos on està?
- Ah! Sí, està al fons del cementiri. No us preocupeu, aquí mai passa res, per a una vegada que hi ha emoció no avisaré a la policia, per ara no sembleu males persones, encara que aneu a desenterrar un mort. Seguiu-me!

L’enterrador, amb molt de misteri, els va acompanyar al final del cementiri. Encara que el poble era petit, tenia un cementiri prou gran, amb els seus jardins, els seus arbres prims i llargs, els seus panteons i per descomptat la seva mala il·luminació. Estava fosc, feia una brisa càlida típica de la primavera, era tenebrós però no feia por.
En arribar, Michael va veure la làpida del seu compatriota, li van tremolar les cames al llegir el seu nom, l’última vegada que el va veure ell era un nen molt petit.
Agafaren una escala per arribar a l’altura de la làpida, trencaren la làpida per poder agafar el taüt amb l’ajuda de l’enterrador, el carregaren a la furgoneta del científic i el portaren al laboratori sense obrir-lo.
Una vegada en el laboratori obriren el taüt i van veure les restes prou ben conservades del difunt i el posaren a dintre d’una màquina màgica que havia preparat el científic.

El cadàver descompost va anar agafant forma humana.
I molt enutjat perquè l’havien despertat del seu descans etern, va dir:
- Perquè m’heu despertat? Ara us vaig a convertir a tots en zombies.
- Cometràs un error! – digué Michael -, nosaltres només volem aprofitar les teves qualitats, que no són poques. Pensa que així és com si visquessis eternament.
- Jo no vull viure eternament, prou vaig fer amb suportar els meus admiradors que no em deixaven en pau. Ara l’heu feta bona! Tindreu notícies meves!
I en aquell moment, sense que els donés temps a respirar, el mort ressuscitat s’escapà del laboratori amb cara d’home dolent...

Link on està el conte

SEGONA PART IES Eduard Fontserè
El jugador de bàsquet zòmbie (Final)

El jugador Jhon Bryan va sortir corrent del laboratori. Anava tant de pressa que no mirava per on anava. Quan estava travessant l’autopista un tràiler de marca “ Pegaso” li va passar per sobre. El conductor va baixar desesperat per veure què havia passat, si havia mort algú; però el que ell no sabia era que la víctima era un mort ressuscitat. De sobte Jhon es va incorporar i va agafar pel coll al pobre conductor. Va llançar-lo amb una força sobrenatural fora l’autopista i seguidament va agafar el tràiler per anar cap al cementiri en busca dels seus difunts amics amb els que havia jugat a bàsquet tota la seva vida.

Mentrestant en Jordan i el científic van anar a la comissaria per explicar el que havia passat. Com és lògic, la policia en sentir aquestes ximpleries els van prendre per boixos. Frustrats van tornar cap al laboratori. No gaire lluny, en Jhon ja havia recuperat els cossos dels seus amics morts i anava cap al laboratori. Un a un els va anar ressuscitant fins fer un total de 5, l’equip Barcelona’s Team. Un cop va acabar, els nostres amics van arribar al laboratori. Sorpresos van observar com en Jhon havia ressuscitat a altres jugadors morts.
En Jhon enfadat va exclamar:
- Vosaltres meu despertat del meu etern descans, i sereu vosaltres qui pagareu les conseqüències. M’he proposat fer un exèrcit de morts i dominar el món. Ningú m’ho impedirà.
- Nosaltres només volíem que ens ajudessis amb la teva saviesa i experiència que tens en el món del bàsquet, però m’has decebut. Et faré un proposta que no podràs rebutjar. Jugarem un partit un contra un a 20 punts, si guanyes t’ajudaré en el teu pla diabòlic, en canvi, si perds hauràs d’ensenyar-me les teves tècniques i et tornarem a enterrar junt amb els teus amics.- va dir en Jordan
- Però si tu estàs lesionat! - va xiuxiuejar el científic. En Jordan va contestar:
- Jo tinc la culpa del que està passant i ho he resoldre. Si haig de jugar lesionat ho faré.
Van anar a la pista de bàsquet del Eduard Fontserè per jugar el partit.
El partit va començar amb un clar avantatge d’en John, que no parava de riure i dir que el món ja era seu. En Jordan estava esgotat i li feia molt de mal el peu. En aquell moment va pensar en les conseqüències de la seva derrota i com canviaria el món. Amb el seu àmbit de superació i la por per la derrota va començar a guanyar punts fins arribar a empatar a 18 punts. En aquell moment en Jordan tenia la pilota i començava a sortir el Sol. El Sol va provocar el debilitament d’en Jhon. Aprofitant aquest fet, en Jordan va començar a córrer, des de fora l’àrea va fer un gran salt cap a la cistella i va fer un “mate” espectacular. Havia guanyat el partit!

Ràpidament en Jordan i el científic van posar a en John i els altres zombies dins el tràiler per portar-los al cementiri. De camí, en Jordan va preguntar al John com ho havia fet per guanyar tants partits i ser el millor jugador del món; i aquest enrabiat va explicar tot el que sabia. Un cop els van enterrar en Jordan va decidir anar a casa a recuperar-se de la seva lesió. Quan ja estava bé, va tornar amb el seu equip i gràcies a l’experiència viscuda es va convertir en el millor jugador de la història.

Link on està el conte

Sisè 2006-2007

2007-06-15T03:47:00.000-07:00

Aquesta es la foto de la majoria de la classe de sisè.

Roda de contes 2007 (Joaquim Ruyra i Fontserè)

2007-06-14T23:59:00.000-07:00

Una escapada al zoo

Això era i no era una família de lladres que van robar en un banc. Fugint de la policia, aquells lladres s’infiltraren al col·legi Heretats d’un poblet molt petit dels Pirineus. Ara us contaré com va ser.

La mare es va fer passar per una mestra substituta. Tingué molta sort perquè tenia dos fills que eren bessons i els va poder matricular a l’escola. Aquesta lladre era bonica, amable i alta. Els nens tenien els ulls negres, al igual que el seu cabell. Eren alts com un pi, prims, bonics i amables. Ningú no podria sospitar al veure’ls que es tractaven d’uns lladres prou perillosos.

Un dia, a la classe de Català, mentre donaven els diftongs, van escoltar unes sirenes de policia que anaven directament a l’escola. Tots tres es van espantar, i per això van anar a amagar-se al lavabo de les noies que hi havia més a prop de la seva classe. Quan es van adonar, la policia estava trucant a la porta de la classe on podria estar la mestra i els bessons, però... Van tenir sort! Van poder sortir per la finestra i allunyar-se de l’escola.
En Pere, que era el més astut dels bessons, va dir d’anar al Zoo del poble que, encara que era petit, tenia un zoo molt important per a la comarca.

Una vegada allà, estaven al sector dels dofins quan en Pere es va apropar més del conte a la piscina, i el seu germà va anar corrent per a dir-li que els lleons havien despertat i per culpa d’ell s’havien escapat. Tenien molta fam! Però no li ho va poder dir, perquè al anar corrent, va relliscar en el terra i va caure, arrossegant al seu germà i a ell a la piscina.