Això era i no era una família de lladres que van robar en un banc. Fugint de la policia, aquells lladres s’infiltraren al col·legi Heretats d’un poblet molt petit dels Pirineus. Ara us contaré com va ser.
La mare es va fer passar per una mestra substituta. Tingué molta sort perquè tenia dos fills que eren bessons i els va poder matricular a l’escola. Aquesta lladre era bonica, amable i alta. Els nens tenien els ulls negres, al igual que el seu cabell. Eren alts com un pi, prims, bonics i amables. Ningú no podria sospitar al veure’ls que es tractaven d’uns lladres prou perillosos.
Un dia, a la classe de Català, mentre donaven els diftongs, van escoltar unes sirenes de policia que anaven directament a l’escola. Tots tres es van espantar, i per això van anar a amagar-se al lavabo de les noies que hi havia més a prop de la seva classe. Quan es van adonar, la policia estava trucant a la porta de la classe on podria estar la mestra i els bessons, però... Van tenir sort! Van poder sortir per la finestra i allunyar-se de l’escola.
En Pere, que era el més astut dels bessons, va dir d’anar al Zoo del poble que, encara que era petit, tenia un zoo molt important per a la comarca.
Una vegada allà, estaven al sector dels dofins quan en Pere es va apropar més del conte a la piscina, i el seu germà va anar corrent per a dir-li que els lleons havien despertat i per culpa d’ell s’havien escapat. Tenien molta fam! Però no li ho va poder dir, perquè al anar corrent, va relliscar en el terra i va caure, arrossegant al seu germà i a ell a la piscina.
