POEMA DE TARDOR

Ball de tardor

Avui, he vist un ball

que mou a la tardor,

ballaven mil dansaires

tots de semblant color

Uns baixen molt de pressa,

altres, a poc a poc,

uns semblen neguitosos,

els altres sense por.

És un ball que comença

amb un sol ballador,

ell marcarà el camí,

després aniran tots.

La dansa serà lliure,

el temps indefinit

i, amb l’últim compàs,

jeuran, plegats, all llit.