Mentre estaven jugant, el seu millor jugador, Michael E. Jordan, es va lesionar el peu dret trencant-se’l per dos costats i finalment van perdre.
A l’altra part del món, un amic científic del Jordan, estava treballant en un experiment súper secret per ressuscitar un mort; aquest era un antic jugador de bàsquet que va morir en un accident de limusina.
El científic trucà a Michael per què acudís al seu laboratori súper secret (que no anem a dir on està) per ajudar a desenterrar el cadàver del difunt ex-jugador i extreure d’ell tota la seva saviesa, experiència i totes eixes coses que s’extreuen als morts per a aprofitar-los.
Aquell mateix dia, després que Jordan creués mig món per arribar al poblet on estava enterrat el jugador, arribaren al cementiri.
Una vegada ja en el cementiri, la nit era fosca i freda, va aparèixer una misteriosa silueta que des d’una distància prudencial s’adreçà als dos i els va dir:
- Eh! Vosaltres! Què esteu fent? – va cridar ben fort.
- Desenterrant un cadàver – va murmurar entre dents el científic.
La silueta es quedà quieta durant una estona i els nostres amics també. Després d’un llarg silenci, l’ombra s’apropà a ells i els va dir:
- Us puc ajudar en alguna cosa? A qui aneu a desenterrar? Sabeu que això és il·legal, no? – Va dir la misteriosa ombra.
Els dos amics es van sorprendre per la pregunta de l’encarregat, ja que pensaven que avisaria a la policia i no ho va fer.
- Anem a desenterrar a un ex-jugador de bàsquet molt famós, vostè podria indicar-nos on està?
- Ah! Sí, està al fons del cementiri. No us preocupeu, aquí mai passa res, per a una vegada que hi ha emoció no avisaré a la policia, per ara no sembleu males persones, encara que aneu a desenterrar un mort. Seguiu-me!
L’enterrador, amb molt de misteri, els va acompanyar al final del cementiri. Encara que el poble era petit, tenia un cementiri prou gran, amb els seus jardins, els seus arbres prims i llargs, els seus panteons i per descomptat la seva mala il·luminació. Estava fosc, feia una brisa càlida típica de la primavera, era tenebrós però no feia por.
En arribar, Michael va veure la làpida del seu compatriota, li van tremolar les cames al llegir el seu nom, l’última vegada que el va veure ell era un nen molt petit.
Agafaren una escala per arribar a l’altura de la làpida, trencaren la làpida per poder agafar el taüt amb l’ajuda de l’enterrador, el carregaren a la furgoneta del científic i el portaren al laboratori sense obrir-lo.
Una vegada en el laboratori obriren el taüt i van veure les restes prou ben conservades del difunt i el posaren a dintre d’una màquina màgica que havia preparat el científic.
El cadàver descompost va anar agafant forma humana.
I molt enutjat perquè l’havien despertat del seu descans etern, va dir:
- Perquè m’heu despertat? Ara us vaig a convertir a tots en zombies.
- Cometràs un error! – digué Michael -, nosaltres només volem aprofitar les teves qualitats, que no són poques. Pensa que així és com si visquessis eternament.
- Jo no vull viure eternament, prou vaig fer amb suportar els meus admiradors que no em deixaven en pau. Ara l’heu feta bona! Tindreu notícies meves!
I en aquell moment, sense que els donés temps a respirar, el mort ressuscitat s’escapà del laboratori amb cara d’home dolent...
Link on està el conte
SEGONA PART IES Eduard Fontserè
El jugador de bàsquet zòmbie (Final)
El jugador Jhon Bryan va sortir corrent del laboratori. Anava tant de pressa que no mirava per on anava. Quan estava travessant l’autopista un tràiler de marca “ Pegaso” li va passar per sobre. El conductor va baixar desesperat per veure què havia passat, si havia mort algú; però el que ell no sabia era que la víctima era un mort ressuscitat. De sobte Jhon es va incorporar i va agafar pel coll al pobre conductor. Va llançar-lo amb una força sobrenatural fora l’autopista i seguidament va agafar el tràiler per anar cap al cementiri en busca dels seus difunts amics amb els que havia jugat a bàsquet tota la seva vida.
Mentrestant en Jordan i el científic van anar a la comissaria per explicar el que havia passat. Com és lògic, la policia en sentir aquestes ximpleries els van prendre per boixos. Frustrats van tornar cap al laboratori. No gaire lluny, en Jhon ja havia recuperat els cossos dels seus amics morts i anava cap al laboratori. Un a un els va anar ressuscitant fins fer un total de 5, l’equip Barcelona’s Team. Un cop va acabar, els nostres amics van arribar al laboratori. Sorpresos van observar com en Jhon havia ressuscitat a altres jugadors morts.
En Jhon enfadat va exclamar:
- Vosaltres meu despertat del meu etern descans, i sereu vosaltres qui pagareu les conseqüències. M’he proposat fer un exèrcit de morts i dominar el món. Ningú m’ho impedirà.
- Nosaltres només volíem que ens ajudessis amb la teva saviesa i experiència que tens en el món del bàsquet, però m’has decebut. Et faré un proposta que no podràs rebutjar. Jugarem un partit un contra un a 20 punts, si guanyes t’ajudaré en el teu pla diabòlic, en canvi, si perds hauràs d’ensenyar-me les teves tècniques i et tornarem a enterrar junt amb els teus amics.- va dir en Jordan
- Però si tu estàs lesionat! - va xiuxiuejar el científic. En Jordan va contestar:
- Jo tinc la culpa del que està passant i ho he resoldre. Si haig de jugar lesionat ho faré.
Van anar a la pista de bàsquet del Eduard Fontserè per jugar el partit.
El partit va començar amb un clar avantatge d’en John, que no parava de riure i dir que el món ja era seu. En Jordan estava esgotat i li feia molt de mal el peu. En aquell moment va pensar en les conseqüències de la seva derrota i com canviaria el món. Amb el seu àmbit de superació i la por per la derrota va començar a guanyar punts fins arribar a empatar a 18 punts. En aquell moment en Jordan tenia la pilota i començava a sortir el Sol. El Sol va provocar el debilitament d’en Jhon. Aprofitant aquest fet, en Jordan va començar a córrer, des de fora l’àrea va fer un gran salt cap a la cistella i va fer un “mate” espectacular. Havia guanyat el partit!
Ràpidament en Jordan i el científic van posar a en John i els altres zombies dins el tràiler per portar-los al cementiri. De camí, en Jordan va preguntar al John com ho havia fet per guanyar tants partits i ser el millor jugador del món; i aquest enrabiat va explicar tot el que sabia. Un cop els van enterrar en Jordan va decidir anar a casa a recuperar-se de la seva lesió. Quan ja estava bé, va tornar amb el seu equip i gràcies a l’experiència viscuda es va convertir en el millor jugador de la història.
