-Les aventures de la família Tipex-
En un país del món on tenia nas tothom. Hi vivia una família poderosa, que es dedicava a l’energia nuclear.
La central nuclear.
El pare, el senyor Alexander Tipex Tipan, era un home de mitjana edat, alt, ros, molt prim semblava escanyolit. Portava un gran bigoti i li agradava jugar a retorçar-se’l mentre pensava com podia aconseguir més diners. A la seva família la tenia una mica abandonada perque sempre estava de viatge.
El senyor Alexander Tipex Tipan.
La filla del senyor i la senyora Tipex que es deia Blanca -per fer joc amb el seu cognom- tenia onze anys. La Blanca no s’avorria mai perquè li agradava molt llegir i els jocs paraules. Quan començava alguna conversa sempre el feia dient un dels seus embarbussaments preferits, com ara:
-Teta tonta amb tanta tinta, tota t’untes. Paula para la taula, para-la bé, que el pare ja ve; que la pari en Pere, que a mi no em va bé.
La nena, com no tenia germans, sempre buscava la companya del personal del servei sobretot de la cuinera.
La mare i la filla.
La famíla ben feliç a casa seva.
Tota la família anava per les instal·lacions de la central. El pare, satisfet, explicava cada part del seu imperi. De sobte va sonar el mòbil del pare: era una trucada important i urgent d’una de les seves centrals ubicades a l’altre extrem del món!! Això obligava al senyor Tipex a anar-se’n immediatament cap el lloc on succeia el problema.
La trucada urgent desde l’altra banda del món.
Aleshores la Blanca, que fins aquest moment estava feliç, és va enfadar molt; es va dirigir cap a un recinte on posava: ”Zona molt perillosa” .
Mentre es dirigia enfurismada anava recitant un dels seus embarbussaments: Molt mal fa la mel a l’humil mul que mol.
La blanca està ben enfurismada.
SEGONA PART IES Eduard Fontserè
Les aventures de la família Tipex (Final)
| El senyor Tipex busca la Blanca i li diu: La Blanca continuava amb els seus embarbussaments. La senyora Tipex també estava molt enfadada perquè el seu marit les tornava a deixar soles.
-Alexander- li diu- t’importen més els negocis que la teva família, mai estàs amb nosaltres i t’estimem molt. El senyor Tipex va mirar la seva dona i la seva filla i va prendre una decisió, enviaria algú de la seva confiança i el es quedaria amb la seva família per sempre més. La Blanca, va mirar son pare i va dir: -Apoteòsic! aquest mot exòtic em torna neuròtic, cianòtic, elefantàtic, penibètic, tític i adhuc apoplètic i arterioscleròtic . I abraçava i petonejava son pare. Des d'aquell moment van viure feliços per sempre més |
